dimecres, 20 d’abril de 2011

Etapa 17-El Burgo Ranero - León

El Burgo Ranero
Avui com ja sabem que ens espera una etapa molt dura 37,750 Kms., ens despertem a les 5:30 i ¡o no!, està plovent, de totes maneres guardem tots els trastos i ens posem el impermeable amb pantalons, tapem la motxilla amb un impermeable que ja porten ocult el cul i apa a les 6:00 a caminar.
A la sortida voltem la llacuna “La Manzana” i seguim les fletxes grogues cap a la dreta.
Reprenem la pista arbrada per un paisatge calcat al d'ahir: impressionants extensions de camps de cereals verds i on no trobem pràcticament arbres, avui per això el dia es plujós trist i fosc i encara que es presenti del tot deslluït no ens desanimem i seguim, sense veure gaire pel degoteig de la pluja per la nostre cara.
Desprès de 2,5 Kms., passem una àrea de descans situat a la vora de la riera de la Vall de la Granja i dos quilòmetres més endavant, en una lleuger tàlveg, flueix un altre rierol: el de Valdasneros.
En mitja hora llarga més de monotonía deixem a mà esquerra una pista i escola de ultralleugers i un quilòmetre més endavant el desviament a Villamarco.

Ara per fi el caminador fa un revolt i salva per sota les vies del tren. En el següent tàlveg passem el rierol de Valdearcos i després de superar un lleu pujada ens deixem caure fins a la població de Reliegos, amagada fins a l'últim moment.


En la mateixa entrada hi ha una bodega tradicional feta en maó i tova, usades per conservar el vi però també es un lloc de trobada, per prendre una copa amb els amics, més endavant parem en un bar molt gran on ens trobem amb la cristina de Logroño i el seu acompanyant de Roma, per esmorzar i recuperar forces ja que amb la pluja i els quilòmetres està resultant la jornada bastant incòmoda i llarga.
Travessem Reliegos de cap a cap, ensumant la pista arbrada pel carrer Reial, on va impactar un meteorit l'any 1947.
Deixem el frontó de banda per submergir-nos amb els plàtans a les planes de cereal, decorades per estructures gegants de reg per aspersió.


El refrany de Reliegos a Mansilla, “la legua bien medida", estableix la distància d'una “legua” entre 5.573 i 5.914 metres, entre aquestes dues localitats. Gairebé quatre quilòmetres després de Reliegos, hi ha un àrea de descans a la vora de la pista arbrada. 
Donem l'adéu definitiu al caminador artificial,on ens veiem obligats a caminar per la carretera paral·lela, perquè el caminador estava completament embassat i a estat impracticable pràcticament durant tot el recorregut, ara salvem la N-601 (carretera Adanero - Lleó) per un viaducte i voltem un canal de reg per entrar a Mansilla.


Descobrim l'antiga ciutat emmurallada al traspassar "La Puerta del Castillo", amb grans parets i un gruix espectacular  de calç i còdols. Els carrers de Santa Maria, on apareix la torre de l'església i del Pont, aquí veiem un bar bastant gran i abans de marxar d’aquest poble i entrem per descansar una mica de la pluja, desprès d’una estona seguim i acabem de  travessar Mansilla, fins al pont sobre el riu Esla, del llatí Astura.


Tot just creuar el pont cal prendre un camí que neix a l'esquerra i que avança paral.lel a la N-601, al costat de les sèquies, els camps de blat de moro i alguna acàcia amb l’esplendor de les baines de llavors ben cargolades, el que em crida la atenció, no perquè no n’hages vist mai sinó per la seva quantitat i per això la fotografio.


Desprès de 23,5 Km., arribem a Villamoros de Mansilla, a l'entrada deixem la protecció del camí per a prendre el voral de la N-601. Passem Villamoros per la carretera i de nou per la senda paral.lela arribem fins a Puente Villarente.


On superem el riu Porma per un llarg pont d'origen medieval. Al 2010, va començar la construcció d'una passarel·la metàl.lica per facilitar el pas dels pelegrins, que encara continua a hores d'ara en obres.
Travessem Puente Villarente, sorpresos per una llegenda molt romàntica digna de llegir La Llegenda de Puente Villarente, seguint el traçat de la N-601, que parteix en dos aquesta localitat que seguint les fletxes grogues anem travessant fins salvar, el canal de Arriola, creuem més endavant la carretera que es dirigeix ​​a Sanfelismo i continuem rectes.


Desprès d'un empit, al començament han habilitat una àrea de descans coberta, però no el suficient per aixoplugar-nos, enfangats fins el nas i desprès de 30,9 Kms., arribem Arcahueja.


Només arribar al poble li preguntem a un noi a on podem dinar i ens dirigeix a un bar que també feia de refugi on vam dinar i estar molt bé, un bon tracta i el menjar amb gana molt bo, vam dinar de primer patates guisades amb conill i de segon mandonguilles, quallada i cafè.
Sortim d'aquesta petita població sense fer fotos del poble només de detalls dels voltants, desprès el tram s'ha intensifica amb diversos tobogans, deixem de banda el desviament a Valdelafuente, coronem una petita tatxa i seguim cap a un polígon situat al peu de la N-601.
Per una passarel.la de vianants, habilitat a començaments de 2010, salvem el nus viari de la N-601 i anem en direcció a Puente Castro.


Tal com passa avui dia a totes les grans ciutats, que els pobles dels voltants acabant fent de ciutats satèl·lits o dormitori, també ens hi trobem i podem observar en aquesta població, perden el seu encant de poble amb núcli històric per barris de grans blocs de pisos.
Entrem a Puente Castro pels seus carrers seguint uns triangles del camino situats el terra.
Que ens porten a una passarel·la per creuar el Riu Torío. A la dreta d'aquesta es troba el pont de pedra del XVIII, que ens ajuda a entrar a la ciutat de León.


León 37,100Kms.
Desprès de travessar el pont seguim de front, seguint les fletxes grogues avancem pels carrers de la ciutat fins arribar a un encreuament, que seguim de front fins trobar a l'alberg benedictí de Santa María de Carbajal, son les 18:20h.
Extenuats, cansats, dolorits, mullats arribem a aquest alberg, dins un convent i dirigit per hospitalers, els que ens acullen molt bé, preu la voluntat, sales grans amb lliteres, no sabria dir una quantitat exacte però jo diria que unes 80 per nau.
Ens dutxem, i ens curem, més tard anem a fer un vol curt, perquè la Marga te tres bullofes als peus i li fan molt de mal, més que res per sopar, quan sortim continua plovent i anem a un bar molt aprop de la Catedral i sopem uns entrepans i un altre vegada cap a l'alberg.
Aquí passa una hospitalera catalana i pregunta qui li havia demanat uns mitjons i surt un ciclista i se’ls queda, tot seguit demana per si algú necessita un jersei i li dic que jo, que vaig perdre el meu polar.
Al cap de poc va vindre una altre hospitalera i va dir, a on sòn aquests catalans i ens vam posar a parlar, ens va explicar que ella havia sigut obesa mòrbida i que es va sotmetre a una intervenció quirúrgica de reducció d’estomac i que quan ja estava recuperada, també li van trobar un càncer hepàtic el que encara i lluita, i que el camino li havia donat confiança amb les persones i en ella mateixa que ajudant als altres es sentia millor, es sentia realitzada i útil, també es va afegir durant aquesta conversa la seva companya hospitalera que per la aparença també era obesa mòrbida i que estava intentant superar aquesta situació i arrossegada per la amistat de la seva amiga, també s’ha havia adonat que el que la realitzava plenament era ajudar als altres encara que siguessin uns pocs mesos a l’any i  així passem una a bona estona, explicant-nos de debò que ens unia en el “camino”, per mi son unes persones admirables que han trobat una manera de ser intel·ligent, que als hi es útil a elles i als altres.
També al meu costat a on havia una mica de separació fent passadís, hi havia un al costat de l’altre una parella que ell era escocès i ella danesa i es trobava embarassada.
Ell em va esta dient que la seva companya embarassada tenia que guardar repòs i em va estar explicant el canvi que a trobat al vindre a Espanya entre els anys 2000 i 2011, respecte a la lliure, em sembla que anaven ben escurats.
Al cantó de lliteres i voltant de la Marga es van instal·lar uns ciclistes peregrins, un dels nois era Mallorquí i vam estar comentant coses del camino i que un d’ells el van tindre que portar a un centre d’atenció primària (I.C.S), a curar-se perquè li van sortir butllofes al cul.


Desprès estirats a les lliteres un al costat de l’altre, amb la Marga, comencem a mirar-nos la propera etapa i preparant les coses per llevar-nos ràpids i marxar, bona nit.

1 comentari:

  1. Llegint les teves línies,torno a reviure les mateixes sensacions,que estan a "eL camino"

    ResponElimina