dissabte, 21 d’agost del 2010

Etapa 12- Burgos - Hontanas

Etapa-12 Dissabte 21 d'agost de 2010
Burgos-Hontanas 29,5 Km.
Sortim de Burgos travessant la porta de "el Hospital del Rey", il·luminat amb les llums de les faroles, encara ven de nit són les 5:30 del matí, anem sols la Pilar i l'Emili sortiran una mica més tard.

Anem sortint de la ciutat travessant per un traçat molt més curt que el que vam fer a l'entrar, pel costat de la carretera direcció a León, en direcció a Villalbilla, un poble de l'extraradi satèl·lit de Burgos, seguim caminant salvant passos per sota l'Autovia, arraconats pel traçat de les carreteres, travessant el pont del Arzobispo sobre el riu Ubierna, per entrar a Tardajos, aquí seguim les fletxes grogues i al centre del poble trobem a mà dreta de la carretera un bar obert a on aprofitem per esmorzar, ja portem uns 9,1Km. caminats així que tenim que reposar i agafar forces, encara falta molt de camí,  a l'entrar al bar a pagar faig un amic, el lloro Curro, que durant una estona conversem i ell aprofita per escarnir-me.
Un cop hem esmorzat seguim endavant travessant el riu Urbel i caminant per la carretera, en vint minuts arribem a Rabé de las Calzadas, que passant per la plaça de l'església de Santa Marina s.XVII, una noia ens fa adonar-nos de un niu de cigonyes a d'alt del campanar,  anem seguint les marques del camí de terra un altre vegada pel mig de camps grocs segats de cereals i lluny de carreteres, que per la seva orografia a partir d'aquí, cada vegada anirem patint més una calor de justícia, que quan mirem els camps fins l'hortizó sembla un mar que bull, que és quan ens vindrà a la memòria els versos del Cantar del Mio Cid: "por terrible estepa castella ... polvo, sudor y hierro ..."
Anem pujant suau però constantment passant per davant l'indicador de la Font de Praotorre, que no hi anem perquè cau a uns 100 metres apartat del camí i s'endevina una ombre satànica i temptadora per parar, seguim i des de aquí d'alt ja veiem de lluny Hornillos del Camino, només queda superar la llarguissima baixada.
Travessem el poble per "La Calle Real" i fem un respir a la plaça de l'església de Santa María, que entre cases medievals, molt ben conservades ens ajudarà a trobar la sortida.
Ara, seguim pujant i passant per diverses cruïlles de pistes de terra que divideixen els camps, fins trobar la font i l'alberg de San Bol a pocs metres a l'esquerra del camí, al costat del rierol del mateix nom i un alberg molt precari, però amb una bona i agraïda ombra, encara sota un sol de justícia, els peregrins que paraven aquí ja no continuaven.
Ara ens aboquem a una baixada recte, llarga i solitària amb només canvis de rasant, veiem dos viatges del 112 d'emergències per anar a buscar peregrins amb cops de calor o que no podien continuar per el mal estat dels seus peus amb la calor, estem a les hores centrals del dia, i la Marga també es vol rendir, està esgotada i cansada, amb molta calor, ella la pateix més que jo, però amb molt d'esforç l'animo a continuar i aconsegueixo que recapaciti i que no és rendeixi, amb tot el que portem fet junts fins ara i seguim.
Quan portem uns 4,5 Km., de cansament inacabables trobem un retul que diu que falten 0,5 Km., però la veritat és que aquí que es tot pla, encara no veiem cap poble ni campanar, casi quan ja estem a sobre del poble, s'endevina una torre d'església i tot seguit veiem de cop el poble sencer, ajustat dins d'una fundalada, a sigut desesperant a estones però ja hem arribat a Hontanas.
Es un poble molt petit, en pocs metres arribem a una especie de plaça a on trobem una font, l'Hostal Camino de Santiago, 50€ que trobem molt car i anem al seu costat al "Mesón-Albergue El Puntido" 10€ cada un, a on ens quedem i per 9€ dinem el menú.
Descansem i a la tarda provo de posar-me a Internet, cosa que va ser impossible, era un aparell molt vell, i a cap lloc tenien o ordinador o cobertura, el telefòn privat de monedes tampoc anava bé, i tampoc havia cobertura de mòbil.
Així que vam anar a voltar aviam que havia per visitar, i ens vam trobar amb la Pilar i l'Emili que estavan allotjats al "Albergue de Peregrinos", antic hospital anomenat "Mesón de los Franceses", una mica més avall de nosaltres, desprès de l'església romànica de la "Inmaculada Concepción" s.XI, al que ens van convidar a visitar l'entrada que és molt maca, rústica de pedra i fusta, i al pati una font de pedra per posar als peus en fred, per aliviar al dolor i no s'inflin.
Desprès per passejar i xerrar una mica vam anar fins la piscina del poble a uns 200m., que vam mirar per fora i vam tornar, per no cansar-nos i per anar  a seure a la font, que era d'un aigua molt freda i bona, i estava a l'ombra, a on vam estar conversant una bona estona.
Aquí no hi han botigues ni res més, així que desprès mengem uns bocatas en el Bar del nostre alberg, sentats amb una taula al carrer, fins l'hora d'anar a dormir.
Buen Camino

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada