dimarts, 17 d’agost de 2010

Etapa 8- Nájera - Santo Domingo de la Calzada

Etapa-8 Dimarts 17 d'agost de 2010
Avui sortim de Nájera, voltant el Monastir de Santa María la Real, per anar pel carrer que porta al poliesportiu que ens treu del poble pujant pel que és coneix com a Peñaescalera, una forta pendent fins superar el Alto de Nájera, que un cop tombem  desprès d'una bona baixada, més tard arribem a Azofra, a on esmorzem un bon entrepà perquè no trobarem res més en condicions fins el nostre destí.
Un cop hem carregat piles seguim pel mig de camps de ceps a costat i costat, observant tot el que avarca la vista, on davant nostre portem a un home corpulent i moreno, rapat al zero i molt carregat, que camina amb l'ajuda de dos bastons, en un d'ells porta una bandera dels Estats Units, fins arribar al alto de La Picota,  un pilar de pedra que avui es coneix com la Cruz de los Peregrinos i que un cartell explica:
"Las picotas tambien llamadas aquí y en otras zonas de La Rioja," cruceros" o "rollos", eran elementos erguidos con el objeto de servir como indicadores de caminos y cruces, aunque tambien se cree que en ellos se castigaba y ajusticiaba a quienes no cumplian la ley.
Esta en concreto fue construida a mediados del siglo XVI, formando parte del Camino de Santiago en el tramo que une Logroño con Santo Domingo de la Calzada, que atraviesa, en esta zona, extensos campos de vid.
Se encuentra muy erosionada, siendo casi imposible saber que representaban las figuras que tenia labradas en los cuatro brazos que se extienden en la parte superior del fuste. La hospitalidad de Azofra hacia el caminante Jacobeo viene del siglo XII, ya que en esas fechas contaba con un hospital y un cementerio dedicado a los peregrinos, que tenia incluso su propia iglesia, edificada en honor a San Pedro, aunque hoy nada queda de estas antiguas infraestructuras.
Seguim endavant entre camps inmensos, que és van alternant entre cereals segats, ceps, i altres de remolatxa que regaven amb aspersors que si et descuides et mullen. Al marge del camí també trobem joncs fins superar el turó de La Degollada que en acabat ens porta fins uns camps de golf i desprès a Cirueña, que travessem per baixar de Los Altos de Cirueña des d'on tenim una extensa visió dels camps, per on ens creua d'esquerra a dreta a tota velocitat un cérvol, ens va fer molta il·lusió veure-ho, nosaltres no n'havíem vist mai cap.
I tot seguit de lluny de la Torra de la Catedral de Santo Domingo de la Calzada, que devorant unes llarguíssimes rectes arribem al polígon que un cop superat dona accés a la calle Mayor, que seguim els senyals fins trobar l'alberg de peregrins, més maco, amb més serveis i tracta de tota la ruta jacobea que de moment coneixem, total per un donatiu, no us sembla magnífic?
En aquest alberg és la primera vegada que quan et rep l'hospitaler ens fa guardar el bordón o bastons i les botes en una habitació apart, que recuperarem l'any demà al sortir. A partir de aquí tots els propers albergs fan el mateix.
Ens dutxem, quines dutxes! amb un mirall que no s'acaba mai, i anem a dinar fora a la tarda desprès de la bacaina i un cop descansats anem a donar un tom per la vila cèntrica i medieval.
Anem a visitar la catedral i trobem que venen una entrada que inclou la visita de la Torre de la Catedral, La Catedral, el claustre i el museo, per 4,5€ cada un, que val la pena pagar i visitar.
Pugem fins d'alt de tot de la Torre per unes escales de cargol, que al mateix temps té finestres al pou de les peces del rellotge i desprès a la maquinaria del rellotge de la torre, tancades , com no per reixes.

Quan arribem a d'alt de tot passem fregant el voltant de les campanes i fem fotos des dels badadors de tota la panoràmica del poble, desprès anem a visitar la Catedral, impressionant amb una estructura circular.
Per poder-la voltar, la cripta on reposa Santo Domingo de la Calzada amb tres alçades de diferent època, i la hornazina gòtica del segle XV, a on es troben les gallines del miracle vives, que les van canviant, cada dues setmanes perquè no s'estressesin, el galliner amb la resta de gallines esta ubicat al pati de l'alberg i al mati tocant diana.
Del museu de la catedral, el que més m'ha cridat l'atenció, a sigut el retrat del Cristo de Burgos.
Es de les poblacions més monumentals i més història concentrada i espectaculars de la via Jacobea, de ben segur que no et deixa indiferent.
Buen Camino

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada