divendres, 20 d’agost del 2010

Etapa 11- Agés - Burgos

Etapa-11 Divendres 20 d'agost de 2010
Agés-Burgos 24,4 Km.
Sortim d'hora al matí com sempre i enfilem per la carretera el nostre camí, travessant completament de nit el poble de Atapuerca.
Una pena molt gran per mi, no haver tingut temps de visitar el jaciment paleontològic de l'home més primitiu d'Europa, però amb la satisfacció de saber que trepitjo el que ells van viure i veure fa milers d'anys.
Ara seguim per un camí de terra pujant per les muntanyes properes de Atapuerca  entre alzines i molta boira, i reseguint un filat de zona militar, quan arribem al "Alto de Atapuerca" entre la boira veiem una gran creu de fusta i a prop uns cercles concèntrics de pedres al voltant d'un pal, com si d'un monòlit es tractes, deu-ni-d'or! la feinada que han tingut alguns peregrins en enginyar-se tot això.
També un rètol que diu:
"Desde que el peregrino dominó en burguete los montes de navarra y vio los campos dilatados de España. No ha gozado de vista más hermosa como esta.
Cita de "Las Peregrinaciones Jacobeas". Luciano Huidobro. pág. 106 tomo II"

I de cop als teus peus s'obre una depressió enorme, la esplanada immensa que ocupa la ciutat de Burgos i voltants.
                                                 ALTO DE ATAPUERCA
Comencem a baixar per camí de terra els 200 metres de desnivell, fins passar per Villalval, hi a partir de aquí continuem per la carretera travessant alguns poblets molt petits, Cardeñuela Riopico, Quintanilla Riopico, durant el camí vam trobar prunes silvestres i arbres podats de manera que el tronc i la copa es veuent d'una manera deformada, però al mateix temps curiosa, i al arribar a Orbaneja Riopico, vam parar a esmorzar perquè ja haviem recorregut els 11,7 Km., de rigor que donen dret a reposar i recuperar forces, aquí ens vam ajuntar un altre vegada amb la Pilar i l'Emili i vem continuar junts fins al final.
Ara trobem Villafria, un poblet perifèric de Burgos, per on comencem una travessia pels poligons industrials de les afores de la ciutat, un tram d'aquells avorrits entre mig de soroll i circulació.
Seguim els senyals grogues direcció al centre neuràlgic, històric i monumental de la ciutat de Burgos, però abans trobem la "Iglesia Real y Antigua de Gamonal"
Camera Image
Fins arribar desprès de travessar diversos carrers a "la Calle de Las Calzadas", entre el bullici de la gent i del comerç i "La Calle Ferrán Gonzaléz", que ens porta fins el darrera la Catedral a la part Est, i desprès de dues hores arribem, al nou alberg municipal  "Casa de los Cubos".
A on tenim que fer cua a la porta perquè ens vagin registrant i col·locant a una habitació per 5€ cada un, és tot molt nou i molt maco, les habitacions son sales molt grans dividida per mitgeres i al mateix temps entre lliteres en forma de calaixos que donaven molta intimitat.
Anem a dinar els dos matrimonis a un Bar-Restaurant, que i vam menjar molt bé i desprès anem a fer la bacaina fins les 18:00 hores, que tenim una visita guiada gratuïta pels peregrins pel casc antic durant una hora i mitja, a on ens expliquen i ens acompanyant als llocs més importants de visita obligada de la ciutat, i el passeig al llarg del Rio Arlanzón com veure l'estàtua eqüestre de Rodrigo Díaz de VivarEl Cid Campeador, i reviure les seves llegendes Leyenda de Cerdeña, observar la Casa del Cordón o Palacio de Los CondestablesPalacio de CastilfaleIglesia de San Nicolás de Bari, hi havia un casament, La Plaza Mayor i El Ayuntamiento. Menys l'interior de la Catedral-(webcam), i pujar al Castell que domina tota la ciutat, perquè no vam tindre temps de visitar l'interior de la catedral i el museo per que se'ns va fer tard, i al castell tampoc.
Al davant de la Catedral a les escales que pujant cap a l'esglèsia de San Nicolas de Bari, trobem el local a on es va imprimir "La Celestina", ja una placa de pedra que diu:
"En esta casa estuvieron los talleres de Fadrique de Basilea y Juan de Burgos impresores.1485-1489. De aquí salió la edición de La Celestina".
Vam sopar al menjador de l'alberg, embotits i begudes de les màquines de venda automàtica, tambè ja una mica de cuina per preparar-te la amanida i rentar la vaixella que facis servir.
Desprès de sopar vam anar a donar la volta a la catedral per veure-la il·luminada, però no ho estava, només vam respirar l'ambient de la nit a la plaça de Santa María al davant de la Catedral, amb la font  il·luminada al centre de la plaça.
Vam acabar de volta la catedral per pujar per unes escales que donen al davant de l'alberg , i a dormir aviat.
Buen Camino.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada