dilluns, 16 d’agost de 2010

Etapa 7- Logroño - Nájera

Etapa-7 Dilluns 16 d'agost de 2010
Avui sortim d'hora perquè la caminada és molt llarga, comencem a sortir de la ciutat hi sembla que no acabem de sortir mai, estem una hora llarga travessant carrers, parcs on trobem gent matinera fent footing i poligons industrials.
Fins arribar al Parque Natural del Pantano de La Grajera, que ens fa la travessa més agradable per començar el dia, veient com surt el sol i juga el seu reflex amb les aigües del pantà que li fa de mirall, trobem la seva presa llarguissima, la qual resseguim i flanquejem, seguint el corriol  pel seu costat trobem uns simpàtics ànecs.
Ara enfilem fins el Alto de La Grajera a on trobem al costat una font i al costat del camí l'ermita del Peregrino Pasante, Marcelino Lobato Castrillo, tot un personatge amb el que parlem una bona estona, ens segella les credencials i t'ofereix prunes silvestres i pomes, també si vols pots escollir una pedra amb la fletxa groga pintada i un Bordón a la teva mida, ambdues coses si tu vols te les dedica. "Nino 2010". Ara seguim i passem pel costat de les ruïnes del Antiguo Hospital de Peregrinos San Juan de Acre, abans de arribar a Navarrete.

Caminant escoltem a les 9, el xupinazo que venia de Navarrete, era l'inici de les festes i vam  parar a esmorzar i vaig sentir que a les 10 deixaven anar les vaquilles, ens vam afanyar i a menys de 5 minuts abandonament al poble, per no tindre que corre amb les motxilles, esmorzant i vam coincidir amb la Montserrat de Lleida, que vam conèixer a Logroño, una dona molt decidida i emprenedora de vida privada de pagès i dirigent al mateix temps, es podia parlar de tot amb ella.
Sortim de Navarrete seguint pel costat d'un carretera a on al cap de poc trobem l'ermita de Santa María de Jesús S.XVI, i un senyor gran ens convida a entrar per visitarla tot escoltant les seves explicacions, i al costat mateix és troba el cementiri i la seva entrada recuperada de l'ermita de San Juan de Acre, que hem visitat abans de Navarrete, a partir d'aquí comença una pista en principi paralel·la a la carretera que rapidament s'integra pel mig dels camps de ceps de la Vitivinicola de Sotes, continuem desprès de Ventosa pujant al Alto de San Antón que seguint el GR-65, passem entre mig de hitos, construïts amb pedres de cuarcites i pedernal, posats pels peregrins al seu pas, i a prop de Alesón, on trobem un rètul amb l'explicació del combat entre Róldan i Ferragut que diu:
A las puertas de la ciudad de Nájera, en los parajes de Alesón, se encuentra el escenario de una de las primeras y más extendidas leyendas del Camino de Santiago: el combate entre el caballero Róldan y el gigante Ferragut.
Aún se conoce como Poyo Róldan al término de Alesón donde la tradicion situa la gesta, lugar donde además dicen que está enterrado un gran tesoro como pago de sus habitantes a los capitanes galos al frente de Róldan. Otra referencia de esta leyenda la encontramos en dos capiteles en la localidad de Navarrete.
El Peregrino y el gigante
Cuenta la leyenda que en su peregrinaje a Santiago, Róldan y sus caballeros se quedaron ha hacer noche en la villa de Alesón. Al día siguiente partieron hacia la Atalaya de Poyo, desde donde divisaron el castillo de Nájera.
El señor del castillo era un gigante sirio llamado Ferragut, con siete codos de altura, un palmo de nariz y la fortaleza de cuatro hombres. Desafiante el gigante retó a Róldan en combate y el caballero francés no dudó en aceptar.
El singular combate
La batalla tuvo como escenario la explanada que se extendía entre el castillo najerense y la atalaya de Alesón. Tras horas de lucha de los dos bandos a caballo, Róldan y Ferragut concertaron una tregua y el gigante reconociendo la valía del caballero, le ofreció perdonarle la vida si dejaban de luchar. Peró Róldan se negó.
La muerte del gigante
dos dias con sus dos noches de batalla, el cayó sobre Róldan y sus más de doscientos kilos lo inmovilizaron por completo. El caballero se dio cuenta de que el único punto vulnerable de Ferragut era su ombligo y, con las fuerzas que le quedaban, consiguió clavar su puñal en él, causándole la muerte.

Así fue como los arabes abandonaron Nájera y Róldan se ganó la fama de mejor guerrero de la cristiandad.
i passem un pas de muntanya que ens endinsa a la vall de la conca del riu Najerilla i els 4 Km. arribem al pont que dona entrada a la Nájera medieval, i és troba l'alberg.
hitos del camí
Nosaltres aquesta vegada anem a un Hostal 48€, a on tenen Bar-Restaurant apart, però molt a prop, les habitacions estan molt bé però el tracte és insultant.
Arribo i li demano al jefe que estava a la barra del Bar, si tenia una habitació per un matrimoni, hem diu que si, hem demana el DNI i hem dona el mando de una Tele, ha tot això que li demano que primer hem digui què val l'habitació i hem diu que 48€, li dic que nosaltres portem una guia que diu un altre cosa, surto a fora a on estava la Marga amb les motxilles a consultar-ho, i ell amb pregunta que quin preu posa la guia i li dic que 27€, i se'm possa com una moto i li dic, escolti que no li dit ni que si ni que no, l'únic que li dic, és que anàvem amb un altre informació i ho tinc que consultar.
Accepto i ens quedem perque va guanyar el cansament i al dinar presenciem una altre escena d'una cambrera amb una taula de dos matrimonis gallecs, que va ser insultant."aquesta cambrera que era llatina, els va tractar d'estrangers" quan li van demanar si tenian una copa de orujo galego, però amb altres paraul·les més desagradables."si no hablan mejor el Español no les entiendo"., aixó dona peu a pensar, que si parlem en català, vasc, o anglès, no ens serviran perquè no sabem parlar l'espanyol, quina vergonya.
Quan vaig anar a pagar el dinar i l'habitació al jefe, a la barra del bar, va vindre la dona d'un dels matrimonis a explicar-li el que havia passat, però res, que no podem esperar d'un servei maleducat  i un jefe malcarat.
De veritat us dirè que durant tot el camino, el millor tracte el trobareu als albergs, sembla mentida oi?, però és així.
Nosaltres a part d'aquesta incidència la nostre visita per Nájera va ser molt agradable visitant a la tarda la Real Capilla y Parroquia de la Santa Cruz S.XVI i el Monasterio de Santa María la Real, una part emmurallada i el parc fluvial del rio Nájerilla, adequat per jugar i banyar-se amb una gran varietat de flora.
Al mateix temps hi ha un passeig al llarg del parc i el riu molt maco, que aprofitem per pendre un refresc, trucar pel mòbil, etc., i a dormir d'hora.
Buen Camino.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada