dilluns, 18 d’abril del 2011

Etapa 15-Carrión de los Condes - Terradillos de los Templarios

Ens llevem a les 6:00 i comencem a caminar amb tota la nostre il·lusió, travessem el pont del riu Carrión (Nubis), seguint les antigues parets de l’Hospederia de San Zoilo a plena nit.
Seguint les fletxes grogues caminem per l’asfalt de la  carretera secundaria que porta a Villotilla, a on des de fa temps pateixen una plaga de talps i si seguiu el següent enllaç trobareu la solució al problema, us aconsello el clikeu, si més no és curiós plaga de talps a Villotilla, seguim veient de lluny alguns pobles petits a la nostre dreta i intentar recordar aquests camps extensos de la “Tierra de Campos” de l’estiu, amb tot un món groc inacabable, però la sensació aquesta vegada es estranya, ara es va fent de dia a poc a poc i tornem a veure tota la seva extensió aparentment infinita de camps.
Aquests camps ara, són d’un verd gran, tendre i humit, comencem un “andadero” pràcticament recta i extens a on al seu llarg horitzó no es veien més camins i que en el seus primers centenars de metres son plens de formigues amb ales, un nùvol que respires i set posant dintre dels ulls, les orelles i el nas.
Desprès d’una estona passem pel costat de Abadia de Santa María de benevívere, completamen en ruïnes, només la mirem de lluny sense parar i seguim, nosaltres anem buscant desprès d’uns 9 Kms., el restaurant Oasis, tal com indica la guia que portem i que resulta ser inexistents.
Seguim ara fins arribar a la zona de descans de la Cañada Real Leonesa, una zona de transhumància i pastoreig històrica.
Nosaltres ja comencem a tenir gana i fem ruta fins arribar desprès de 17,2 Kms., per una extensa recta de carretera a Calzadilla de la Cueza.
Aquí podem esgotats esmorzar, ara estem a la regió de “El Alma llana del País del Adobe” i on podem comprovar que inclús les construccions més modernes dels pobles combinen amb l’antiga forma de construir amb Adobe.
Desprès de donar-li una estona de descans als peus i omplir la panxa seguim sota un bon solet i un dia esplèndit, pel costat del voral de la carretera asfaltada.
A on podem observar un paisatge amb pujols envoltats d’un mar de cereal verd intens per on seguim sense més entreteniments fins Ledigos.
que travessem observant els detalls de les cases construides amb “tapiales de adobe” que els hi donen el color d’aquestes terres de cereals a l’estiu, una integració amb el seu entorn admirable.
seguim creuant pel centre del poble i casi a la sortida de Ledigos observo un ”Cercis siliquastrum” o arbre de l’amor o de judes, que encara que no es gaire gran te una preciosa florida de color rosa intens, al moment seguint les fletxes grogues ens trobem fora del poble caminant pel “andadero” jacobeo que desprès d’uns 3,2 Km., arribem al poble de Terradillos de los templarios.
just a l’entrada del poble a pocs metres del centre trobem a la nostre esquerra el nou i flamant alberg de los Templarios al que ens quedem per uns 9€ c/u., en una habitació de  4 llits, compartida amb uns nois anglesos i amb tota mena d’equipacions jardí, safreig, dutxes, internet, bar, restaurant, etc.
Un cop dutxats i dinats, descansem una estona i desprès ens conectem al facebook a Natura100 per internet, a quarts de set anem a donar una volta pel poble, a on podem observar amb més detall les construccions d’adobe tan curioses, al centre del poble hi ha un altre alberg, molt més petit i antic, però només sabem el que podem observar per fora, també veiem uns pocs crios jugant davant de la petita esglèsia San Pedro.


Església de San Pedro
Es de ladrillo de una sola nave. Presbiterio con arco triunfal de medio punto. En su interior destaca el retablo mayor del s. XVII y un crucifijo del s. XIV.
també corre entre els vilatans:


El nom d'aquesta localitat, a més de significar "petits sostres de terra o terrasses", evidencia la presència dels Templers en aquests paratges. Aquesta Ordre va aixecar la seva casa-convent molt a prop de l'anomenat rierol dels Templers. Des d'aquesta vila, el pelegrí arriba a la vall de Valdeginate, on el primer poble que es troba és Moratinos.
Explica la llegenda que els últims templers tenien en el seu galliner a "la gallina de los huevos de oro" i que quan va morir va ser allà mateix enterrada.
Els vilatans han ubicat tradicionalment a l'Alt de Torbosillo, l'emplaçament on s'amaga tan preuat animal.
A més de l'església de Sant Pere, s'han descobert restes d'una necròpolis medieval amb a prop de dues-centes tombes i restes d'un poblament.
Aquí decidim tornar al nostre alberg, a on tenim de tot i sopem uns entrepans, al poble no hem trobat cap botiga.
Ara toca com bons peregins preparar-nos la ruta de demà i deixar-ho tot preparat per no deixan-se res al matí amb les preses, el silenci i només amb  la llum del frontal, bona nit.
Buen Camino.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada