dijous, 19 d’agost de 2010

Etapa 10- -Belorado - Agés

Etapa-10 Dijous 19 d'agost de 2010
Belorado-Agés 27,5 Km.
Sortim de Belorado molt de matí, i pasem el pont de fusta del riu Urbión pel costat de la carretera i trancant el dia pasem per Tosantos sense entrar al poble, i seguim endavant per la vega del riu Palomar, ara per pistes a on veiem com el sol avança al dia i ilumina de lluny el poble de Villambistia, nosaltres ara seguim per superar tot un seguit de camps emmarcats i travessem un pont per entrar a Espinosa del Camino, a on parem a esmorzar.
                         Monestir de San Felices
I tot seguit anem endavant, a uns dos quilòmetres, al costat de la pista,  trobem una rústica capella que es una part restaurada del ábside mozárab del segle IX del monestir de "San Felices", San Félix de Oca, Mestre  de San Millán i a on diuen que va morir i va rebre l'enterrament el Compte Diego de Porcelos, fundador de Burgos.
En aquestes que la Marga és dona comte de que s'ha deixat a l'alberg de Belorado, les sandalies i que també li falten les ulleres de veure de prop.
Així que truco pel mòbil per comentar-los si podem buscar les sandàlies i les ulleres per les dependències, a on creiem que s'he les havia deixat, al final hem diuen que les sandàlies si que les tenen, però que de les ulleres ni rastre, els hi demano que si poden enviar-nos les sandàlies al proper alberg que parem, pagant els ports com una motxilla i hem van respondre que com tenia que anar a Burgos a fer unes gestions, que quedavem al Bar Los Pajaros a l'entrada de Villafranca i allí, ens les tornaria, així va ser, dit i fet.
Penjo i un matrimoni que passava, l'home, l'Emili, hem diu "he sentit que haveu perdut unes ulleres, dons darrere nostre no massa lluny, hi ha un grup de set noies de Valencia, que van demanant qui ha pardut unes ulleres, si les espereu encara les podreu recuperar,"" i jo li comento que també hem d'esperar-nos al Bar Los Pajaros a recuperar les sandàlies, esperarem i amb una mica de sort també ens creuarem amb aquestes noies i recuperarem les ulleres, i si així va ser, en poca estona arribem a Villafranca de los Montes de Oca.
Travessant per un pont el riu Oca, i parem a pendre un cafè i esperar al Bar a peu de carretera, recuperem primer les sàndalies, que ens torna molt amablament l'amo de l'alberg i en poca estona arriba el grup de noies  i ens tornan les ulleres, en difinitiva com podeu veure, a sigut tot una acumulació de casualitats que s'han conjuntat a la perfecció, que ens fa recuperar les sàndalies, les ulleres i conèixer aquestes noies, fer a partir d'aquí amistat amb la Pilar i l'Emili de Santa Coloma de Farners.
Nosaltres seguim les fletxes grogues del terra per pujar en poca estona al mirador de les serres de la Demanda i San Millán , seguit de la "Fuente del Mojapan", i seguim per assolir el "Puerto de la Pedraja", seguim la travessa de los Montes de Oca, per una pista amb força pendent fins trobar el "monumento de los caidos" de la guerra civil al creuament de camins al Alto de la Pedraja.
Pel mig d'una roureda molt espesa a costat i costat de camí, humida i espectacular, i amb una pujada total d'uns cinc quilòmetres, ara només tenim que anar pràcticament planejant entre mig dels boscos de roures i ara sobre tot extensos i solitaris boscos de pins, dels que no veus mai arribar al final (set quilòmetres), parem una estona a sota uns pins per beure un mica i menjar unes ametlles i nous pelades.
També travessem camps alternats plens d'estepes, fins arribar a San Juan de Ortega, deixeple i predecesor de Santo Domingo de la Calzada.
Aquest lloc, és un conjunt històric de monuments, amb la capella de San Nicolas de Barí i l'Església i el Monestir de San Juan de Ortega, conta també amb un Bar i un alberg.
Nosaltres volem seguir per anar a un altre lloc amb més serveis i decidim continuar travessant camps, ara ja amb molta calor fins Agés.
Un poblet petit, amb varis albergs, un mínim de serveis, església  i un pont medieval.
Atapuerca és troba molt a prop i si vols anar a visitar-lo  pots trucar a un telèfon, que et faciliten a l'alberg mateix per que et passin a recollir per visitar el jaciment paleontològic.
Nosaltres ens quedem a l'alberg privat "El Pajar de Agés", 10€ cada un amb opció de Menú del Peregrino per 10€, petitó, recollit però suficient.
A la tarda anem a voltar pel poble i ens plou una mica, molt poc, visitem l'església del poble que al costat de la porta de sortida et trobes al teu nas una corda que toca la campana de l'església, i visitem un petit pont de dos arcs medieval.
Sopem un entrapà en unes taules davant de l'alberg amb companyia de la Montse de Lleida, i a dormir d'hora.
Buen Camino

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada