dimecres, 18 d’agost de 2010

Etapa 9- Santo Domingo de la Calzada - Belorado

Etapa-9 Dimecres 18 d'agost de 2010


Avui comencem a fer una etapa molt avorrida i lletja amb el sentit de que pràcticament anirem pel costat de la carretera i també per les pistes d'accessos pels camions de les diverses obres, molta pols i soroll.
Sort que a part de poder diferenciar els últims camps de argiles vermelles de La Rioja, que diuen que es "el pais de las piedras", pels severs i plans camps de cereals segats, i girasols ferms aixerits tots mirant el sol de Castilla y León, que diuen que és "el pais de las tierras", amb un sol que comença a apretar de debò, tambè passarem per molts poblets petits, però sempre amb el seu punt d'interes.
Abandonem Santo Domingo, travessant el pont sobre el riu Oja seguint les senyals grogues pel costat de la carretera, de cop arribem a trobar la Cruz de los Valientesamb les seves llegendes, que diuen que va ser lloc de disputes de deveses d'alzinars, la creu marca el llindar dels dos pobles en disputa i van eregir aquesta creu visible des de cada un d'ells.
Ara seguim per una pista que ens convida a arribar a Grañón, que travessem tot rectes per la calle Mayor, per travessar el rio Medio i sortir un altre vegada als camps grocs de cereals, tot seguit canviem de provincia i comunitat per endinsar-nos per Castilla i León, i al seu primer poble burgales de Redecilla del Camino, al que parem a esmorzar i poder seguir pel seu carrer principal, fins rebassar un altre poble petit i que no parem Castildelgado, per seguir fins a Viloria de Rioja,
Un poblet molt petit a on va néixer Domingo García, constructor de camins, ponts i edificis, i impulsor del "camino de santiago"i les seves infraestructures.
Seguim endavant i ens trobem al senyor corpulent de la bandareta dels Estats Units i per primer cop m'atreveixo a parlar amb ell, amb al meu precari Anglés, i hem diu que és d'Illinois, fill d'immigrants Italians, la calor que fa i d'altres coses.
Nosaltres seguim i passem molt rapidament per Villamayor del Rio, per fi arribar a Belorado de los Monjes, com realment és diu amb el nom sencer.
Aquí agafem lloc al "Albergue Cuatro Cantones", una gent bastant simpàtica amb un hospitaler de Brasil, l'alberg valia 5€, i per sopar era donatiu.
Tambè amb baix banyar a la piscina, una mica només perquè l'aigua estava molt freda 20-22º.
Vam dinar a la "Plaza Mayor", molt gran i voltada d'arcades i amb una vistosa glorieta al mig que al mateix temps estava encerclada de plataners, en conjunt tot molt maco.
Mentre dinàvem a la terrassa d'un Bar en plena plaça va passar un cotxe amb altaveus anunciant un circ i per captar gent, baixaven una pito gran, per mostrar-la i que veiéssim com encarant-li el cap a la furgoneta, ella sola acababa de pujar-hi, la podreu veure a les fotos que li vaig fer.
A la tarda vam anar a visitar la "Iglesia de San Pedro", i a l'alberg a sopar, a on et servia l'hospitaler i la filla de l'amo, era tot molt familiar, i a dormir d'hora.
Buen Camino.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada