dilluns, 23 d’agost del 2010

Etapa 14 Boadilla del Camino - Carrión de los Condes

Etapa-14 23 d'agost de 2010
Avui com la caminada no serà tant llarga, junt amb la Marga, la Pilar i l'Emili ens hi posem a les 6,20 del matí, hi veiem els primers llums del dia reflectits en el Canal de Castilla, seguint el camí de sirga, fins travessar per sobre l'enclusa cuaduple abans d'entrar a Fromista.
El tram que hem fet fins aquí junts amb el Canal de Castilla i la seva enclusa, és al més maco de tota la jornada.
Es una visió molt maca veure tot el llarg de l'extensa enclusa, amb el seu exuberant cabdal d'aigua, desprès de veure tants camps grocs,  seguim seguint els senyals grocs que ens guien pel poble fins trobar un bar en el que parem per esmorzar, el que ens cobren quasi el doble de la resta de bars del "camino".
Sortim del poble per recorre els 19,5Km., per un "andadero" pel costat de la carretera  per dintre d'una doble filera de fites infinites al llarg de la carretera fins arribar a Carrión de los Condes.
Però abans trobem Población de Campos, que travessem sense parar-hi, seguint caminant pel andadero fins trobar Revenga de CamposVillarmentero, desprès de travessar aquest poble des del nostre andadero, anant xarrant veiem un nombrós ramat de bens i  clar no ba faltar la broma de sempre de escarnir-los per ells constestar, va ser una distracció mentres anàvem caminant quilòmetres de recta pel andadero fins trobar Villalcazar de Sirga, al que tampoc parem, perquè quedava poc per arribar i estàvem distrets xerrant els quatre.
A un parell de quilòmetres abans d'arribar a Carrión de los Condes, vam escoltar un altre xupinazo, perque aquest dia començaven les festes, que son el 25 d'agost.
Quan arribem a Carrión ens acomiadem dels nostres amics, amb il·lusió i al mateix temps recança, perquè hem arribat al nostre destí aquest any i potser no ens veurem mai més, (el que si se ara, és que continuem en contacte per telefono), però amb enveja sana i tristor, perquè ells continuen fins a León i nosaltres no, ells van cap al "Albergue de Santa María", i nosaltres pel carrer de la dreta al "Hostal Santiago", una habitació doble 42€, que ens ha reservat el meu germà, quan ens ha vingut a buscar per anar cap a casa.
Un local decorat amb molt bon gust amb tot de detalls, amb una habitació sota taulada molt maca.
Ens dutxem i canviem i anem a dinar els quatre, desprès vam anar a descansar i a la tarda a passejar visitant la "Iglesia de Santa María del Camino" del s.XII i la "Iglesia de Santiago el Mayor s.XII.
Desprès travessant el pont medieval sobre el "Rio Pisuerga" o com la anomenavant antigament Nubis, amb un passeig pel costat del seu curs molt maco, amb diversos accessos i molt bent arbrat, veiem el "Monasterio de Santa Clara" a la dreta i més endavant la "Calzada de Piedra" i a la seva esquerra el Real Monasterio de San Zoilo s.XI.
Aquí vam seure per descansar una estona i xerrar i una gent passant ens van sentir parlar en català, i vam establir conversa, eren gent palentina que vivien a Barcelona, i tornaven al poble de visita.
Tornem cap al poble a integrar-nos per una estona a la festa i la fira, per acabar sopant uns entrepans i a dormir, que estem cansats i demá tornem cap a casa en cotxe.
Aquí dono per acabada la nostre caminada per aquest any de 389 Km., dividits en 14 etapes, i us puc dir que a sigut una gran experiència personal tant per la Marga com per mi, amb situacions diverses, doloroses, fatigoses, esgotadores, divertides, curioses, anecdòtiques, psicològiques, fantàstiques, però al que si us puc assegurar que a sigut una gran experiència inoblidable, tant que et fa "Peregrino" per la vida.
La cultura que absorbeixes al conviure amb toTs els centres neuràlgics, històrics, monumentals i medievals que s'han creat pel peregrino amb el segles, trepitjant els seus mateixos passos i deixant gravada l'emprenta a la pedra, a les carreteres, les pistes i "els andaderos", i suportant la pluja o el impassible sol.
També enriqueix molt la diversitat de persones que coneixes amb diferents situacions personals, reptes i emocions.
Vull que hem disculpin totes aquelles persones, que no surtin en els meus relats de les etapes, i que haguem compartit algun moment.
També fer menció especial amb les que vaig tindre un tracte més directe com poden ser:
La Pilar i l'Emili de Santa Coloma de Farners, la Montse de Lleida, La Manuela, el matrimoni de Sant Vicenç dels Horts, la peregrina que vestia de peregrina de Buenos Aires-Argentina-, el Manuel de Murcia, el Guillem de Figueres, la Evelina de Bielorrusia, el Miguel de Madrid, el Sergio i el Tony de Valencia, les 7 noies del grup de Valencia, la Elsa, el José de Barcelona, el senyor de Illinois, la mare i filla de Finlandia, el noi d'Hongria, els senyors de Madrid i Osca.
I els Hospitaleros, la Maribel Roncal de Zizur Menor, els de Santo Domingo de la Calzada, el de Belorado, el Eduardo de Boadilla, i tants altres que no recordo el nom, però que no oblidare mai a la persona.
"Buen Camino peregrinos"

diumenge, 22 d’agost del 2010

Etapa 13- Hontanas - Boadilla del Camino

Etapa-13 Diumenge 22 d'agost de 2010
Hontanas-Boadilla del Camino 30 Km.
Avui amb l'experiencia  d'ahir ens hem llevat a quarts de cinc i a les 5 en punt del matí, en plena nit amb els frontals, ens posem a caminar, per evitar les hores centrals del dia.
Desprès de deixar Hontanas, i caminar uns 2,5 Km. per pista de terra desemboquem a la carretera i com que no te voral, tenim que anar ben arrambats als freixes que trobem al llarg de la carretera, de lluny comencem a entreveure les ruines del Monestir de San Antón, però no faig fotos ni res perquè encara es ben be de nit i amb el flash no queden bé.
Es curiós veure com atravessem per la carretera les ruines pel dintre el Monestir, seguim i ara ja comencem a veure-hi sense els frontals, continuem fins arribar a Castrojeriz, hi seguim els senyals fins trobar el Bar "El Manzano" al costat mateix de la Colegiata de Nuestra Señora del Manzano d'estil romànic-gòtic del segle IX, esmorzem uns entrepans de pernil, refrescos i cafè i quan hem reposat i menjat tranquilament lo suficient.


Continuem per anar observant al nostre damunt el Castillo de Castrojeriz, fins arribar al poble que en si mateix es un monument, recorrent "la calle Real" medieval al llarg d'un quilòmetre i mig, veien ambdós costats, la Iglesia de Santo Domingo, i quasi a la sortida del pobla la Iglesia de San Juan, arcs, casonas de pedra, etc.


Ara ja amb ple dia, i acompanyats amb el sol seguim creuant el rio Odrilla per encarar la dura i llarga pujada d'un quilòmetre i mig anomenada  Castrillo Matajudios i fins d'alt de tot del turó, estem en el Alto de Mosterales, aquí ens ajuntem un altre vegada amb els nostres companys de viatge Pilar i Emili, ara continuarem junts la resta de l'etapa.
A partir d'aquí seguim caminant per un paisatge de camps plans sense gaires desnivells importants, passem de llarg l'indicador de l'últim poble de Burgos, Itero del Castillo, el Camino no hi  passa seguint fins trobar el Puente Fitero sobre el Rio Pisuerga, que fa de frontera amb la provincia de Palencia, "tierra de campos".
El primer poble que trobem és Itero de la Vega, des d'aquí seguirem entre mig de extensos camps grocs, només de cereal segat fins arribar a Boadilla del Camino.
El primer que trobem a mà esquerra a l'entrar al poble, és una font que regula el seu cabdal d'aigua amb una roda, així no llencem l'aigua, a sigut curiós descobrir com fer que brollés més cabdal d'aigua per omplir les botelles de plàstic buides.
Ara seguim i anem directament els dos matrimonis al Albergue En el Camino, i ens instal·lant en lliteres juntes, en un edifici de pedra i fusta molt acollidor i decorat amb molt bon gust.
Jardí, piscina, Bar, Restaurant, etc., totes les comoditats que busca el peregrino i un dels millors albergs que hem estat, encara que us he de dir que la majoria d'albergs que hem estat estant molt bé.
En general tot l'alberg és una preciositat i us convido a seguir l'enllaç, i visitar la seva pàgina, així amb aquesta informació i les meves fotos podreu opinar del que us estic comentant.
Al que no podreu contrastar es el seu singular "hospitalero", el Eduardo, al que la seva mare defineix com, "castellano de nacimiento, però brasileño de corazón", és un enamorat de Brasil, parlar brasiler i té la mateixa gracia que un natiu, si el veus, la pinta que fa, i com parla, creus que és un brasiler, un noi molt maco.
Ens dutxem i anem a dinar al mateix restaurant de l'alberg i desprès de descansar i fer la bacaina a la tarda amb el sol més tranquil, anem a fer un vol pel poble a on en un camp veiem uns quants cavalls, que observem durant una estona, que macos, seguim visitant la Iglesia de Nuestra Señora de la Asuncion i "El Rollo".
Al vespre sopem uns entrepans a les taules del jardí del bar, i a dormir dora que encara ens falta demà.
Buen Camino

dissabte, 21 d’agost del 2010

Etapa 12- Burgos - Hontanas

Etapa-12 Dissabte 21 d'agost de 2010
Burgos-Hontanas 29,5 Km.
Sortim de Burgos travessant la porta de "el Hospital del Rey", il·luminat amb les llums de les faroles, encara ven de nit són les 5:30 del matí, anem sols la Pilar i l'Emili sortiran una mica més tard.

Anem sortint de la ciutat travessant per un traçat molt més curt que el que vam fer a l'entrar, pel costat de la carretera direcció a León, en direcció a Villalbilla, un poble de l'extraradi satèl·lit de Burgos, seguim caminant salvant passos per sota l'Autovia, arraconats pel traçat de les carreteres, travessant el pont del Arzobispo sobre el riu Ubierna, per entrar a Tardajos, aquí seguim les fletxes grogues i al centre del poble trobem a mà dreta de la carretera un bar obert a on aprofitem per esmorzar, ja portem uns 9,1Km. caminats així que tenim que reposar i agafar forces, encara falta molt de camí,  a l'entrar al bar a pagar faig un amic, el lloro Curro, que durant una estona conversem i ell aprofita per escarnir-me.
Un cop hem esmorzat seguim endavant travessant el riu Urbel i caminant per la carretera, en vint minuts arribem a Rabé de las Calzadas, que passant per la plaça de l'església de Santa Marina s.XVII, una noia ens fa adonar-nos de un niu de cigonyes a d'alt del campanar,  anem seguint les marques del camí de terra un altre vegada pel mig de camps grocs segats de cereals i lluny de carreteres, que per la seva orografia a partir d'aquí, cada vegada anirem patint més una calor de justícia, que quan mirem els camps fins l'hortizó sembla un mar que bull, que és quan ens vindrà a la memòria els versos del Cantar del Mio Cid: "por terrible estepa castella ... polvo, sudor y hierro ..."
Anem pujant suau però constantment passant per davant l'indicador de la Font de Praotorre, que no hi anem perquè cau a uns 100 metres apartat del camí i s'endevina una ombre satànica i temptadora per parar, seguim i des de aquí d'alt ja veiem de lluny Hornillos del Camino, només queda superar la llarguissima baixada.
Travessem el poble per "La Calle Real" i fem un respir a la plaça de l'església de Santa María, que entre cases medievals, molt ben conservades ens ajudarà a trobar la sortida.
Ara, seguim pujant i passant per diverses cruïlles de pistes de terra que divideixen els camps, fins trobar la font i l'alberg de San Bol a pocs metres a l'esquerra del camí, al costat del rierol del mateix nom i un alberg molt precari, però amb una bona i agraïda ombra, encara sota un sol de justícia, els peregrins que paraven aquí ja no continuaven.
Ara ens aboquem a una baixada recte, llarga i solitària amb només canvis de rasant, veiem dos viatges del 112 d'emergències per anar a buscar peregrins amb cops de calor o que no podien continuar per el mal estat dels seus peus amb la calor, estem a les hores centrals del dia, i la Marga també es vol rendir, està esgotada i cansada, amb molta calor, ella la pateix més que jo, però amb molt d'esforç l'animo a continuar i aconsegueixo que recapaciti i que no és rendeixi, amb tot el que portem fet junts fins ara i seguim.
Quan portem uns 4,5 Km., de cansament inacabables trobem un retul que diu que falten 0,5 Km., però la veritat és que aquí que es tot pla, encara no veiem cap poble ni campanar, casi quan ja estem a sobre del poble, s'endevina una torre d'església i tot seguit veiem de cop el poble sencer, ajustat dins d'una fundalada, a sigut desesperant a estones però ja hem arribat a Hontanas.
Es un poble molt petit, en pocs metres arribem a una especie de plaça a on trobem una font, l'Hostal Camino de Santiago, 50€ que trobem molt car i anem al seu costat al "Mesón-Albergue El Puntido" 10€ cada un, a on ens quedem i per 9€ dinem el menú.
Descansem i a la tarda provo de posar-me a Internet, cosa que va ser impossible, era un aparell molt vell, i a cap lloc tenien o ordinador o cobertura, el telefòn privat de monedes tampoc anava bé, i tampoc havia cobertura de mòbil.
Així que vam anar a voltar aviam que havia per visitar, i ens vam trobar amb la Pilar i l'Emili que estavan allotjats al "Albergue de Peregrinos", antic hospital anomenat "Mesón de los Franceses", una mica més avall de nosaltres, desprès de l'església romànica de la "Inmaculada Concepción" s.XI, al que ens van convidar a visitar l'entrada que és molt maca, rústica de pedra i fusta, i al pati una font de pedra per posar als peus en fred, per aliviar al dolor i no s'inflin.
Desprès per passejar i xerrar una mica vam anar fins la piscina del poble a uns 200m., que vam mirar per fora i vam tornar, per no cansar-nos i per anar  a seure a la font, que era d'un aigua molt freda i bona, i estava a l'ombra, a on vam estar conversant una bona estona.
Aquí no hi han botigues ni res més, així que desprès mengem uns bocatas en el Bar del nostre alberg, sentats amb una taula al carrer, fins l'hora d'anar a dormir.
Buen Camino

divendres, 20 d’agost del 2010

Etapa 11- Agés - Burgos

Etapa-11 Divendres 20 d'agost de 2010
Agés-Burgos 24,4 Km.
Sortim d'hora al matí com sempre i enfilem per la carretera el nostre camí, travessant completament de nit el poble de Atapuerca.
Una pena molt gran per mi, no haver tingut temps de visitar el jaciment paleontològic de l'home més primitiu d'Europa, però amb la satisfacció de saber que trepitjo el que ells van viure i veure fa milers d'anys.
Ara seguim per un camí de terra pujant per les muntanyes properes de Atapuerca  entre alzines i molta boira, i reseguint un filat de zona militar, quan arribem al "Alto de Atapuerca" entre la boira veiem una gran creu de fusta i a prop uns cercles concèntrics de pedres al voltant d'un pal, com si d'un monòlit es tractes, deu-ni-d'or! la feinada que han tingut alguns peregrins en enginyar-se tot això.
També un rètol que diu:
"Desde que el peregrino dominó en burguete los montes de navarra y vio los campos dilatados de España. No ha gozado de vista más hermosa como esta.
Cita de "Las Peregrinaciones Jacobeas". Luciano Huidobro. pág. 106 tomo II"

I de cop als teus peus s'obre una depressió enorme, la esplanada immensa que ocupa la ciutat de Burgos i voltants.
                                                 ALTO DE ATAPUERCA
Comencem a baixar per camí de terra els 200 metres de desnivell, fins passar per Villalval, hi a partir de aquí continuem per la carretera travessant alguns poblets molt petits, Cardeñuela Riopico, Quintanilla Riopico, durant el camí vam trobar prunes silvestres i arbres podats de manera que el tronc i la copa es veuent d'una manera deformada, però al mateix temps curiosa, i al arribar a Orbaneja Riopico, vam parar a esmorzar perquè ja haviem recorregut els 11,7 Km., de rigor que donen dret a reposar i recuperar forces, aquí ens vam ajuntar un altre vegada amb la Pilar i l'Emili i vem continuar junts fins al final.
Ara trobem Villafria, un poblet perifèric de Burgos, per on comencem una travessia pels poligons industrials de les afores de la ciutat, un tram d'aquells avorrits entre mig de soroll i circulació.
Seguim els senyals grogues direcció al centre neuràlgic, històric i monumental de la ciutat de Burgos, però abans trobem la "Iglesia Real y Antigua de Gamonal"
Camera Image
Fins arribar desprès de travessar diversos carrers a "la Calle de Las Calzadas", entre el bullici de la gent i del comerç i "La Calle Ferrán Gonzaléz", que ens porta fins el darrera la Catedral a la part Est, i desprès de dues hores arribem, al nou alberg municipal  "Casa de los Cubos".
A on tenim que fer cua a la porta perquè ens vagin registrant i col·locant a una habitació per 5€ cada un, és tot molt nou i molt maco, les habitacions son sales molt grans dividida per mitgeres i al mateix temps entre lliteres en forma de calaixos que donaven molta intimitat.
Anem a dinar els dos matrimonis a un Bar-Restaurant, que i vam menjar molt bé i desprès anem a fer la bacaina fins les 18:00 hores, que tenim una visita guiada gratuïta pels peregrins pel casc antic durant una hora i mitja, a on ens expliquen i ens acompanyant als llocs més importants de visita obligada de la ciutat, i el passeig al llarg del Rio Arlanzón com veure l'estàtua eqüestre de Rodrigo Díaz de VivarEl Cid Campeador, i reviure les seves llegendes Leyenda de Cerdeña, observar la Casa del Cordón o Palacio de Los CondestablesPalacio de CastilfaleIglesia de San Nicolás de Bari, hi havia un casament, La Plaza Mayor i El Ayuntamiento. Menys l'interior de la Catedral-(webcam), i pujar al Castell que domina tota la ciutat, perquè no vam tindre temps de visitar l'interior de la catedral i el museo per que se'ns va fer tard, i al castell tampoc.
Al davant de la Catedral a les escales que pujant cap a l'esglèsia de San Nicolas de Bari, trobem el local a on es va imprimir "La Celestina", ja una placa de pedra que diu:
"En esta casa estuvieron los talleres de Fadrique de Basilea y Juan de Burgos impresores.1485-1489. De aquí salió la edición de La Celestina".
Vam sopar al menjador de l'alberg, embotits i begudes de les màquines de venda automàtica, tambè ja una mica de cuina per preparar-te la amanida i rentar la vaixella que facis servir.
Desprès de sopar vam anar a donar la volta a la catedral per veure-la il·luminada, però no ho estava, només vam respirar l'ambient de la nit a la plaça de Santa María al davant de la Catedral, amb la font  il·luminada al centre de la plaça.
Vam acabar de volta la catedral per pujar per unes escales que donen al davant de l'alberg , i a dormir aviat.
Buen Camino.